Dos dies a la setmana, nomès dos. Tres impagables hores setmanals on sentir-te amb una escalfor al cor que és difícil de expressar.
15 persones ávides de compartir aquests petits moments per sentir el que és la alegria de la solidaritat devant d'una ignorància comú. " les maquinetes que intentan fer-nos la vida millor" i que el que fan és separar-nos cada vegada més els uns dels altres.
Mai podré realment agraïr l'escalfor vital que sento quan em sento envoltat de tota aquesta dolçor de companys, i tot això increiblement dirigit per una persona que anomenan profesora i que per tots nosaltes és quelcom mès que la nostra "profe"...
És la persona que ens fa sentir-nos units durant tres horetes a la setmana i que amb la seva inacabable paciència és capaç de fer-nos sentir quan sortim de classe,
quelcom més que contribuents al sistema.
Gràciesa Maribel. Gràcias "profe"
Jose Manuel, te salio tu vena poetica....
ResponderEliminarFelicidades muy bonito el escrito, gracias.
Muy bonito, Jose Manuel !!!
ResponderEliminarGracias también por tu companya.
es muy chulo, es algo que sale del corazón!!!!!!!!
ResponderEliminarEnhorabuena Jose Manuel, no sabiamos que teniamos un poeta entre los compañeros!!!!!
ResponderEliminar